Per què s’han de reduir i quin és el seu impacte?

Dels 300 milions de tones de plàstics que es produeixen al món actualment, únicament es recicla el 9%. Un 12% es crema i el 79% restant acaba en abocadors o abandonats en el medi.

L’abandonament del plàstic a la natura té greus conseqüències sobre el medi ambient, contaminant la terra i els oceans, suposant un perill per a les espècies, els seus hàbitats i inclús la nostra salut. Si seguim les tendències actuals, al 2050 hi haurà més plàstics que peixos al mar.Un dels grans problemes dels plàstics és la seva llarga degradació i baixa densitat. Això fa que amb el pas del temps es generin petites partícules de plàstic que es dispersen molt fàcilment per qualsevol medi natural, conegudes com microplàstics. Els animals sovint les confonen amb aliments, causant-los malnutrició i afectant la seva salut. A nosaltres, ens entren dins els organismes a través de l’aire que respirem i els aliments i begudes que ingerim.

 

impacte icons

 

Consum insostenible

És important que reduïm l’ús de tots aquests productes perquè els consumim a un ritme que no és sostenible. Per a produir-los s’utilitzen recursos que provenen del medi natural, són limitats i la seva extracció no es pot practicar de forma indefinida. S’ha calculat que, per poder satisfer la demanda de consum de recursos naturals seguint les tendències actuals, l’any 2030 es necessitarien dos planetes Terra.

Generació de residus

A més, aquest consum genera una gran quantitat de residus que, tot i ser gestionats correctament, tenen un gran impacte en el medi i la nostra salut.

Les tendències de generació de residus han augmentat exponencialment en els darrers 10 anys. A Catalunya es generen una mitja de 500kg/habitant i any de residus municipals, suposant 1,43kg de residus/habitant i dia. Aquests no sempre són gestionats correctament, sinó que una bona part acaben abandonats al medi ambient, provocant contaminació dels ecosistemes, pèrdua de biodiversitat i acceleració del canvi climàtic.

S’ha calculat que un 7% de les emissions dels gasos amb efecte d’hivernacle són causades pels processos de gestió de residus.

Per tot això, el millor residu és aquell que no es produeix.

Procés de reciclatge

Cal tenir en compte, també, que no tots els envasos reciclables són iguals: n’hi ha que serveixen per tornar a fer el mateix producte o un altre sense disminuir la qualitat del material; és el cas del vidre. Altres materials, en recollir-se barrejats, en el seu reciclatge perden la qualitat; és el cas dels envasos de plàstic. I per últim, els envasos fets amb més d’un material són molt difícils i costosos de reciclar; és el cas dels brics, les bosses mixtes (plàstic, alumini i paper), etc.

Dels 300 milions de tones de plàstics que s’estan produint al món actualment, únicament es recicla el 9%, el 12% es crema i el 79% restant acaba en abocadors o abandonats en el medi (carrers, rius, mars, etc.).

Impacte sobre el medi

L’abandonament del plàstic a la natura té greus conseqüències sobre el medi ambient, contaminant la terra i els oceans, suposant un perill per a les espècies, els seus hàbitats i inclús la nostra salut.

S’ha calculat que cada any arriben al mar entre 4,8 i 12,7 milions de tones de plàstic, gran part per culpa d’haver-se llençat de manera inadequada (al terra, als rius o directament al mar). Es tracta, sobretot, de productes d’un sol ús, destacant les tovalloletes d’un sol ús, les burilles (ambdues compostes de plàstics) i les llaunes de begudes.

En altres paraules, equival a:

  • abocar al mar cada minut la càrrega d’un camió de gran tonatge,
  • 15 vegades la superfície de Barcelona,
  • o abocar a l’oceà 43 bosses de supermercat a l’any per cadascun dels habitants del planeta.

Si seguim les tendències actuals, al 2050 hi haurà més plàstics que peixos al mar.

Aquests plàstics que acaben als mars i oceans són arrossegats per les corrents marines i s’acumulen creant illes de residus, majoritàriament plàstics, que van creixent progressivament.  The Great Pacific Garbage Pach, o el setè continent, és l’illa més gran de les 5 que hi ha a tot el món. Té una extensió de 1,6 milions de km2, més gran que la suma de territoris de França, Alemanya i Espanya. (https://theoceancleanup.com/great-pacific-garbage-patch/)

Al mar Mediterrani, que conté tan sols l’1% de les aigües mundials, s’hi troben concentrats el 7% dels microplàstics del planeta, convertint-se en la sisena zona de major acumulació de residus marins. Un 80% d’aquests són originats per fonts terrestres i el 95% són plàstics. El 15% de les deixalles s’acumula a les platges (el 80% són plàstics i més de la meitat productes d’un sol ús), el 70% es troba en el fons marí i el 15% restant surant a l’aigua.

Equivalències:

  • Per cada bossa de plàstic d’un sol ús que no es fa servir es deixen d’emetre aproximadament 22g de CO2 a l’atmosfera i es deixen de consumir 43 Wh d’energia.
  • Una bossa de plàstic triga entre 100 i 500 anys a degradar-se.
  • La fabricació d’una tona d’alumini requereix l’extracció de 4 a 5 tones de bauxita i un elevat consum d’energia i aigua.
  • El paper d’alumini emet al voltant d’un 90% més de CO2 que un porta entrepà reutilitzable.

Els microplàstics

Un dels grans problemes dels plàstics és la seva llarga degradació i baixa densitat. Aquestes característiques fan que amb el pas del temps es generin petites partícules de plàstic que es dispersen molt fàcilment per qualsevol medi natural, conegudes com microplàstics. Es tracta de partícules molt petites que són molt difícils d’eliminar i que els animals sovint confonen per aliments, causant-los malnutrició i afectant la seva salut. Hi ha estudis que demostren que els residus plàstics afecten almenys a 267 espècies d’arreu del món.

Alguns d’aquests animals que ingereixen microplàstics i altres toxines, després seran consumits per persones, afectant, així la salut humana. Aquesta, però, és només una de les maneres com els plàstics poden afectar la nostra salut.

En general, els microplàstics entren dins els organismes a través de l’aire que respirem i els aliments i begudes que ingerim. La major part dels microplàstics que tenim al cos provenen de l’aigua potable (de l’aixeta i embotellada). Una altra via són els microplàstics primaris que han estat fabricats directament en aquesta mida i que estan presents en pastes de dents, detergents, exfoliants, maquillatge, ….

Es calcula que, de mitjana, una persona ingereix 21g de microplàstics al mes, que equival a ingerir el pes d’una targeta de crèdit a la setmana.

L’impacte en la salut

Estudis recents demostren la presència de plàstics en orina i femtes d’humans. Aquestes partícules són hormonalment actives i tenen com a principal via d’entrada al cos humà els aliments i els seus envasos, degut a la migració de substàncies des del plàstic cap a l’aliment. L’exposició continuada a aquests compostos tòxics està vinculada a malalties com l’hipotiroidisme, la diabetis i la infertilitat, entre altres.

 Alguns dels productes trobats en aquests estudis són els ftalats, substàncies químiques que s’utilitzen, per exemple, per incrementar la flexibilitat i elasticitat dels plàstics. La seva presència està molt estesa en productes d’ús quotidià: envasos de plàstic per aliments, joguines infantils, papers pintats, cables, coles, superfícies de PVC, tintes d’impressió, robes o teixits, productes de la neteja de la llar, laques, vernissos, aparells mèdics, cosmètics, etc. Aquests actuen com a disruptors hormonals o endocrins.

Altres substàncies com els fenols s’utilitzen per donar forma i resistència als plàstics i es troben en multitud d’envasos alimentaris (ampolles de plàstic, envasos de precuinats, carmanyoles, etc.). També es detecten en tiquets, ampolles d’aigua, cosmètics, productes capil·lars, protectors solars, detergents, tèxtils, productes de neteja, material escolar, etc.

És per tot això que el Parlament Europeu va aprovar la prohibició dels plàstics d’un sol ús a partir del 2021,  un motiu més pel que cal començar a reduir-ne el seu ús quan abans millor. Pel que fa a les bosses, el Parlament Europeu ha determinat que s’ha de reduir l’ús a 40 bosses per habitant/ any pel 2025 (reducció del 50% del consum actual) (Directiva (UE) 2015/720).

ÀREA DE PROMOCIÓ ECONÒMICA

C/ dels Enamorats, 65-99
17220 Sant Feliu de Guíxols
Tel. +34 972 327 033
promocioeconomica@guixols.cat
Horari: de dilluns a dijous de 10 a 13.30 h

 

Facebook   Instagram


Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols

© 2020 Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols
Avís legal · DPD

logo mercat     logo eemm     logo ddgi