L’abús dels plàstics és especialment greu en relació als plàstics d’un sol ús, aquells que han estat dissenyats per ser llençats després de la primera utilització i que, per tant, tenen una vida útil molt curta per part del consumidor, malgrat tardaran centenars o milers d’anys en degradar-se. Els més freqüents són les ampolles, envasos d’aliments, bosses del supermercat… Algunes bosses de plàstic estan etiquetades com “oxo-biodegradables”. Aquestes bosses porten additius de plàstics convencionals. Per tant, és un error denominar-les biodegradables ja que amb el pas del temps el plàstic es fragmenta en petites partícules que es dispersen pel medi ambient.

Bosses de plàstic

Segons la Directiva (UE) 2015/720 sobre la reducció de bosses de plàstic:

• Bosses de plàstic: bosses, amb o sense nansa, fetes de plàstic, proporcionades als consumidors en els punts de venta de béns o productes.
• Bosses de plàstic lleugeres: bosses de plàstic amb un espessor menor a 50 micres.
• Bosses de plàstic molt lleugeres: bosses de plàstic amb un espessor menor a 15 micres que són necessàries per raons d’higiene o subministrades com envasos primaris per aliments a granel quan el seu ús contribueix a prevenir el malbaratament dels aliments.

Algunes bosses de plàstic estan etiquetades com bosses “oxobiodegradables” o “oxodegradables”. Aquestes bosses porten additius de plàstics convencionals. Per tant, és un error denominar-les biodegradables ja que amb el pas del temps el plàstic es fragmenta en petites partícules que es dispersen pel medi ambient i, per tant, el seu impacte és major.

Envasos de plàstic

Per altra banda, els envasos de plàstics vénen definits en la Directiva 94/62/CE relativa als envasos:

• Envàs: tot producte fabricat amb qualsevol material de qualsevol naturalesa que s’utilitzi per contenir, protegir, manipular, distribuir i presentar mercaderies, des de matèries primeres fins a articles acabats, i des de fabricants fins el consumidor o l’usuari. Es consideren també envasos tots els articles “d’un sol ús” utilitzats amb el mateix fi.

Aquests productes estan majoritàriament fets de plàstic, un producte generalment derivat del petroli que pot tenir diferents característiques i composicions segons l’ús que se li vulgui donar. En funció d’aquests materials, els plàstics tenen períodes de degradació menys o més llargs, que van des dels 150 anys com a mínim fins a més de 1.000 anys per a poder-se degradar i, per tant, el seu reciclatge pot ser més o menys costós.

Plàstics d’un sol ús

L’ús o abús dels plàstics és especialment greu en relació als plàstics d’un sol ús,  aquells que han estat dissenyats per ser llençats després de la primera utilització i  que, per tant, tenen una vida útil molt curta per part del consumidor, malgrat  tardaran centenars o milers d’anys en degradar-se.

Actualment, el 40% del plàstic mundial que es produeix és per finalitats d’un sol ús i esdevé un residu en menys d’un mes. Els productes plàstics d’un sol ús que trobem mes freqüentment són les ampolles, envasos d’aliments, bosses…

Es calcula que cada minut es compren un milió d’ampolles de plàstic al món, la gran majoria d’un sol ús.

Tipus de plàstics

Hi ha vàries maneres de classificar els tipus de plàstics segons les seves característiques. El Codi d’Identificació de Plàstic, que sovint trobem en icones en forma de triangle en els envasos, és el sistema estàndard utilitzat al sector de la indústria.

Les icones indiquen el material i el possible reciclatge de l’envàs. Es divideixen en 7 categories:

1. PET (Tereftalat de polietilè)
2. HDPE (Polietilè d’alta densitat)
3. PVC (Policlorur de vinil)
4. LDPE (Polietilè de Baixa Densitat)
5. PP (Polipropilè)
6. PS (Poliestirè)
7. Altres